No em vull definir com a una dona malalta, si no com una dona que sempre està en recerca per aprendre de la vida, per aprendre a viure.
En el camí que vaig fent he descobert que les limitacions que m’han sobrevingut m’han estimulat a aprendre més ràpid el que ha de ser assumir la vida des del ser i no des del fer, un aprenentatge que no s’acaba fins que no s’acaba la vida. La vivència del límit m’ha posat davant del repte d’aprendre a trobar allò que puc fer i ser quan hi ha tantes coses que ja no puc fer. A aprofundir en aquesta experiència que m’ajuda i estimula a seguir creixent com a persona, a tenir experiència nova del dolor per acompanyar qui pateix, a tenir nous coneixements per transmetre, les meves dues passions, realitzades des del treball social i la formació social a joves abans, i des de la teràpia floral ara.
cercantespais 