Caic

Caic. Sembla que caic. Aguanto i faig via. Em sostinc, perquè crec que ningú no ho farà per mi.

No esperar, no demanar. Compto amb mi. És més fàcil que donar explicacions, que esperar, que deixar-me caure i no trobar un altre que em sostingui.

Soledat acompanyada. Com tothom, o gairebé.

En unes vides en que la fragilitat ha estat entesa com a debilitat moral, on la única opció possible ha estat l’esforç i la voluntat, toca aprendre a escoltar, a acollir i estimar el límit, la vulnerabilitat, com a part, valuosa, de mi, de la meva història. Toca aprendre que no es tracta d’aguantar a qualsevol preu, fer-me càrrec per a valdre per a alguna cosa.

Donar veu i valor al que sóc, qui sóc, amb tot, el que vull, el que necessito. Valorar el que sóc capaç de fer i d’aportar, valorar la fragilitat, la vulnerabilitat i el límit que també sóc.

Segons E. Bach, Oak és per a aquelles persones que sempre estan lluitant, ja sigui amb una malaltia o amb coses quotidianes, que seguiran lluitant, desconnectant-se d’elles mateixes per a fer-ho, sense saber rendir-se. L’essència ajuda a tenir una visió més equilibrada, una acceptació de les limitacions i una capacitat per a compartir les càrregues pròpies, així com permet desenvolupar formes menys rígides d’expressar la voluntat.