Guanyant la batalla

Tot està fet, tot està acomplert.

Com una càpsula protegida, la llavor ha de germinar.

Em perdono per haver viscut des de la por.

Em felicito en comptes de jutjar-me, m’alegro per la meva pròpia llum més que no em lamento pels dolors.

Tinc el meu propi camí, no necessito identificar-me amb la família, amb els que tinc a prop.

Queda el dolor físic de la batalla, i les restes naufragades del dol pel sentiment de solitud que m’acompanya sempre, per sentir massa, o veure massa, la solitud de l’ànima que acompanya la consciència.

Sóc poderosa.