Tot està fet, tot està acomplert.
Com una càpsula protegida, la llavor ha de germinar.
Em perdono per haver viscut des de la por.
Em felicito en comptes de jutjar-me, m’alegro per la meva pròpia llum més que no em lamento pels dolors.
Tinc el meu propi camí, no necessito identificar-me amb la família, amb els que tinc a prop.
Queda el dolor físic de la batalla, i les restes naufragades del dol pel sentiment de solitud que m’acompanya sempre, per sentir massa, o veure massa, la solitud de l’ànima que acompanya la consciència.
Sóc poderosa.
cercantespais 