Com una onada

El dolor entra, com una onada

S’escampa pel meu cos, a batzegades

Com l’escuma que es trenca a l’aresta, i s’amaga

Per tornar a venir quan goso tornar a respirar

Tristesa i decepció quan ve i em recorre, em defineix

Devasta i deixa sense recer les meves xarxes…

No em puc amagar enlloc, només mirar-lo a la cara…

Acollir-lo i esperar,

Que passi la ressaca.

Fluir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: