Dia de Reis

Només quan perds t’adones, potser, una mica, del que tens, del que vals…
Aquesta nit veient una pel·lícula on la Juliette Binoche és una artista amb artritis que l’impedeix seguir vivint del seu art, hi ha un moment que parla de les pèrdues que li ha portat la malaltia… i m’ha ressonat molt.
M’ha fet pensar que era massa jove, quan als 34 anys, les fumigacions a la feina em van estroncar la vida…què hauria fet o seria ara, si no hagués estat per la invalidesa?
M’ha fet tornar a doldre’m, a sentir tristesa…
I, malgrat això, a adonar-me què rica sóc, com he guanyat en autoestima, aquests anys, en no deixar-me viure com a víctima, en veure tot el que puc ser i aportar, diferent del que seria..
Potser en el context que vivim ara sóc una privilegiada… però també pot ser una oportunitat, avui, recordar o imaginar que podem trobar una guia, un camí, i reconèixer-nos els dons que ja hem rebut i que no sempre vivim com a regal…
Bon dia de Reis!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: