Vida

Vida

Som de vida o de mort?

I tu, vols viure?

Què vol dir, viure?

Com podem viure aliens al que viu i mor a prop nostre?

Sovint ens és més fàcil commoure’ns amb el que tenim més lluny.

Però, practiquem la vida?

Ens n’adonem, si el que està a prop nostre és viu?

Parlo, i penso, en el petit, la natura, sigui a la ciutat o al camp.

Ens queda lluny que sigui natura viva o morta, mentre faci bonic i no molesti.

Una vegada més, han fumigat a la porta de casa les «males herbes».

El gravit és mort, i la petita parra ja amb fruit ha quedat també ruixada.

Volem vida, però que no ens molesti, que faci bonic.

Volem viure, realment?

Perquè, quan sembrem mort al nostre voltant, estem fent passes per a morir també nosaltres.

No cal dir com té a veure la mort de la biodiversitat amb el que estem vivint ara al món.

Però no passa només lluny, amb animals exòtics.

Passa cada vegada que optem per la mort,

per no veure la vida, petita,

tan important per al nostre viure,

al costat de casa.