Tornar a fer la casa

Beneïm la Terra, la nostra mare, la nostra llar.

Mai ens l’hem mirada gaire.

Sempre hi hem comptat, però sense veure-la realment.

Ara crida i es manifesta en la seva naturalesa, mostrant les seves ferides i la seva resiliència, la seva fortalesa i la seva debilitat.

Gràcies per acollir-nos, gràcies també per mostrar la nostra petitesa, la nostra debilitat. També la nostra fortalesa, feta de cooperació i no de competència, quan acceptem que depenem els uns dels altres.

Ajuda’ns a veure’t, ajuda’ns a veure’ns.

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: