El dolor, aquest company

Dolor…vell company de viatge, com ens coneixem tu i jo!

Recorres el meu cos i l’embolcalles,

com si m’abracessis.

Sé que és millor acollir-te, que no pas resistir.

M’ajudes a fer-me conscient del meu cos, i per això te’n dono les gràcies.

M’ajudes a escoltar-lo, i a agrair que m’hagi dut fins aquí.

De la teva mà he pogut provar els meus límits, acceptant-los, i així, superar-los.

Fent-te presència, també, dins dels meus ossos, sentint la meva sang com terra cremada, a estones, però viva i desitjosa encara.

Ara puc abraçar-te, no necessito sentir la ràbia i la impotència, puc estar per tu. Per mi.

Gràcies.

 

 

Dies de mirar endins

Com diu el vídeo que corre per les xarxes, la primavera no sap que ens hem quedat tancats a casa. Regals de llum de les noves flors, nova vida, que busca reflectir la llum del Sol. La Calèndula, per veure els que tenim a prop, cuidant-nos. L’Argelaga, animant-nos a confiar, en aquest temps d’incertesa, a esperar i enfortir-nos. I la Rosella de Califòrnia, convidant-nos a mirar endins, a no perdre’ns buscant fora les nostres certeses.